Alguns estudis fets a nivell europeu i nord-americà indiquen perjudicis per consum d’OGM’s en assaig de laboratori amb ratolins, a tall d’exemple. També va destacar que l'ús de llavors transgèniques és del tot incompatible amb l'agricultura tradicional i ecològica ja que, malgrat les franges de protecció, les llavors i el polen de les plantes poden viatjar quilòmetres enllà, degut a factors climàtics i a la globalització dels mercats. Bona prova d’aquest fet és l’aparició de diversos camps ecològics de blat de moro contaminats a Catalunya els darrers anys.

Tant Riera com Albert Lacunza, enginyer agrícola militant de la CUP, van defensar un model d'agricultura alternatiu a l’actual, amb una agricultura de proximitat, on cada territori cultivi els productes que li són propis, i a l’estació de l’any que li pertoca. Una agricultura rentable i que cerqui l’equilibri territorial, entenent la pagesia com imprescindible per a un futur pròsper.

D'aquesta manera es criticava el model d'ajudes alimentàries al tercer món, on s'hi fan arribar llavors menys adaptades al territori i que acaben provocant una greu situació de dependència. De la mateixa manera, moltes espècies poden acabar desapareixent. També es va posar en dubte d'una manera molt clara que les llavors tansgèniques siguin la panacea a la fam del món ja que no hi ha cap argument que demostri que sigui superior ni que tingui major productivitat, alhora que segueixen depenent de l’ús de agroquímics i fitosanitaris per al seu cultiu.

Tots els ponents van destacar que un dels problemes principals és la manca d'informació i la voluntat d'eludir el debat sobre els transgènics des dels grans mitjans de comunicació. Tot i que la llei ho obliga, els productes que contenen transgènics dins dels seus gairebé mai no ho indiquen. Per tant, el consumidor està indefens i no té ni tan sols l'opció de triar. La “dictadura de la fruita i hortalissa estèticament perfecta” fa que ja no es prioritzin les propietats organolèptiques, saludables, i ambientalment respectuoses i de qualitat en la producció dels productes, sinó que “es busqui el tomàquet perfectament rodó i brillant, sense importar gaire el gust ni la quantitat de suc i vitamines que conté”, tot i que això està començant a canviar, asseguren. Segons paraules de Riera i Lacunza actualment es cultiven 17.000 ha de blat de moro transgènic a Catalunya, i el 90% de la soja, que és importada d’altres continents, és transgènica i diàriament consumida per tothom, i el més greu es que la gent no ho sap”.

A nivell municipal la CUP va presentar el darrer mes una moció per declarar Vilanova i la Geltrú lliure de transgènics, demanant a la resta de partits que promoguin d’immediat polítiques d’informació per a la població, que recolzin iniciatives emergents com les cooperatives de consum responsable, o que descartin productes transgènics en les dietes escolars, entre d’altres mesures de competència municipal. Tanmateix, la CUP exigeix a l’Ajuntament que s’afegeixi a altres municipis de Catalunya i altres regions de l’estat espanyol, ja declarats lliures, per a instar al Govern de la Generalitat a recolzar la Iniciativa Legislativa Popular per a declarar Catalunya lliure de transgènics i que obri finalment el debat de l’existència de OMG’s degut al gran interès i preocupació que desperta en la població.

Algun dels pagesos assistents, que es dedica a l'agricultura ecològica i ven els seus productes al mercat de Vilanova, lamentava que no deixa de ser paradoxal que els únics que han de passar controls són els que fan aquest tipus de conreu, curiosament els que no apliquen productes de síntesi química, ni tòxics per la salut i el medi ambient, mentre que la gran majoria que exerceixen agricultura convencional, no estan vigilats en el mercat a nivell local. Per això va advertir que estava a punt de deixar de lluitar contra-corrent.