Eleccions municipals 2007, avancem amb les polítiques d’alliberament de gènere, de classe i nacionals

Un cop més, aquesta “meravellosa” democràcia ens convoca a “participar” del seu joc electoral a les nostres comarques al sud de l’Albera.



Com si les treballadores i els treballadors dels Països Catalans no en tinguéssim prou amb les seves actuacions vergonyoses en parlaments i ajuntaments, com si no en tinguéssim prou de les seves martingales i corrupcions, com si no en tinguéssim prou de les seves ànsies per optar a una cadira i continuar xuclant de la mamelleta (la que plenem nosaltres, els i les treballadores amb els nostres impostos)... ens diuen que ara és el moment de participar, de dir la nostra i que els propers 4 anys ja se n’ocuparan de gestionar eixa veu... fent el que se’ls roti.

Des de la Coordinadora Obrera Sindical – COS, sindicat per l’alliberament de gènere, de classe i nacional dels Països Catalans autònom i independent de qualsevol partit o institució, que breguem a diari per la defensa dels nostres drets i dignitat, i per un nou model sindical al nostre país, pensem que ja és hora de fer el pas decidit per nous models polítics.



I aquesta política, com a treballadores i treballadors, només la podem entendre des d’una perspectiva clara de classe, una política que defensi clarament i oberta els nostres drets com a persones, com a classe i com a poble. Una política que sigui feta per nosaltres mateixes, des dels nostres llocs de treball, des dels nostres barris, viles, ciutats i comarques.



Per a la COS, aquesta política només es pot donar sempre que es donen i compleixin els punts de mínims següents:

1. Una política feta des del treball col·lectiu, des de la base i amb la participació activa de totes les treballadores i treballadors dels Països Catalans, sense exclusió per raó d’origen, raça, sexe, religió, edat o opció sexual.

2. Una política feta amb transparència i responsabilitat, i sense cap obediència que no sigui a la nostra classe i al nostre país; defugint qualsevol centralisme, no només del de Madrid, sinó també del de Barcelona, València, Ciutat de Mallorca o Alacant.

3. Una política que faci de les intitucions una eina més de transformació social i política. Si nosaltres mantenim les institucions amb els nostres impostos, nosaltres hem de decidir

4. Una política, que des de la base, impliqui els moviments populars i socials, fent dels activistes de la defensa del territori, dels drets dels i les treballadores, de la nostra cultura, dels drets dels i les treballadores immigrades... els qui esdevinguin els nostres candidats i representants.

5. Una política on les preses de decisió siguin horitzontals i assambleàries. On la democràcia directa sigui el nostre mecanisme de funcionament. Amb rotació de responsabilitats, i sempre cercant el suport i la solidaritat d’aquelles companyes i companys millor preparats en cadascun dels temes que en afectin, per tal de compartir i difondre aquesta informació.

6. Una política honesta i que toqui de peus a terra, on la participació de les treballadores i els treballadors a la vida política sigui l’eix vertebrador dels programes. Defugint el mite de la “democràcia formal” i el vot cada quatre anys. Hem de fer una política que organitzi i mobilitzi el poble treballador des de les seves reivindicacions més bàsiques fins a les més avançades.

7. Una política que ajudi a la construcció i transformació de la nostra societat no només des de la proximitat més directa, sino també des de la solidaritat sincera entre els pobles de tot el món.

8. Una política netament de classe, és a dir, anticapitalista. Una política que tingui com a eixos vertebradors la defensa del territori, el pacifisme, el feminisme, la defensa dels interessos dels i les treballadores, l'alliberament nacional, etc.

9. Una política que ens defensi de les agressions, de les amenaces i de les tortures; que planti cara a la repressió que pateixen companys i companyes arreu del país, no només en mans de bandes mafioses feixistes, sinó també en mans dels “cossos de seguretat” espanyols, francesos i autonòmics.

10. Una política al servei de la cohesió social de la nostra classe, que ajudi des de la base a la integració social dels i les nouvingudes als nostres barris i pobles, advocant pel respecte mutu, la solidaritat, la justícia, la cultura i la preservació de la identitat.

11. Una política al servei exclusiu del Poble Treballador dels Països Catalans, que defensi els serveis i la gestió pública d’allò que hem pagat entre totes i tots. Una política radicalment contrària al més mínim interès privatitzador; privatitzacions que només ens han portat major precarietat laboral i un deteriorament continu dels serveis públics i de la nostra qualitat de vida en general.

12. En definitiva, una política que avanci pel camí de l’alliberament de gènere, de classe i nacional dels Països Catalans.



Per tant, des de la COS, i des de la nostra independència organitzativa, fem una crida oberta a totes les nostres companyes i companys, i en general a totes les treballadores i treballadors honestos del nostre país, a donar el seu suport, i a col·laborar en totes aquelles candidatures municipals que arreu de les nostres comarques, estan posant en marxa programes i polítiques en la línia del que explicàvem més amunt. Candidatures com les de la UM9 de Ribes, les Candidatures Alternatives del Vallès o les Candidatures d’Unitat Popular (CUP), entre d’altres, són els exemples de les polítiques fetes des de la base i per al nostre poble que des de la COS recolzem. I animem a tothom a posar-s’hi a treballar de valent des de ja mateix per poder posar en marxa més iniciatives municipals en aquesta línia, que ens possibilitin poder posar el nostre granet de sorra, i deixar l’abstenció per a d’altres moments.

Barcelona – València 18 de maig de 2007.



Coordinadora Obrera Sindical – COS



Sindicat per l’alliberament de gènere, de classe i nacional