Al debat organitzat per la Candidatura d’Unitat Popular (CUP) de Sabadell
sota el títol ‘Des de Sabadell, avancem per la democràcia
participativa’ els ponents van reflexionar sobre quin és l’estat actual
de la participació ciutadana en les decisions polítiques, com s’ha
arribat a aquest punt i com es pot avançar, segons informa Vilaweb Sabadell.

Ernest Espinós, expresident de la Federació d’Associacions de Veïns,
va explicar que als 70 hi havia “poca voluntat de tirar endavant amb
una democràcia burgesa”, però les demandes inicials es van anar diluint
amb els anys. Espinós va valorar que la formació d’òrgans de
participació ciutadana des de les institucions no ha estat efectiva, en
referència als consells de districte va afirmar que són “òrgans
controlats completament des del govern”. Però l’experiència
d’iniciatives ciutadanes com l’Assemblea per un Habitatge Digne o Sabadell Cruïlla
demostren, segons l’expresident de la FAV, que cal trencar amb les
estructures plantejades des de les institucions i “muntar
organitzacions independents que no siguin apèndix dels ajuntaments”.

Eduardo Giménez, del COP-Compromís per Ripollet,
va començar la seva intervenció assenyalant la diferència entre la
definició del concepte democràcia participativa i la concepció que
d’aquesta es té des dels “partits demòcrates”. Giménez va defensar que
“el que aquí és una utopia en altres llocs és realitat”, per
demostrar-ho va contraposar el model de Ripollet i altres ciutats amb
el model de Marinaleda. Aquesta intervenció va sorprendre alguns
assistents que desconeixien l’experiència d’aquest poble, situat a la
província de Sevilla, en què els habitants decideixen per assemblea el
preu dels habitatges, quins seran els seus pressupostos o les taxes que
hauran de pagar anualment. Una altra democràcia participativa, va
ironitzar Giménez, “és il·legalitzar partits que lluiten per una idea,
prendre la veu als ciutadans”.

Com a representant de l’organització, Jaume Casals va analitzar que “la
premsa està jugant un paper d’aliat del sistema, legitimant les accions
de govern”. Per altra banda, va fer referència a la consulta que es va
realitzar durant l’elaboració de l’Estatut, “una de les demandes
principals va ser el dret a l’autodeterminació i no va ser tinguda en
compte”. Casals també va voler posar exemples de participació, ell va
ressaltar el paper de la Comissió de Festes Populars que, segons va
afirmar, “s’ha mostrat com un model participatiu fet realitat a partir
de la voluntat de la gent”.