Comunicat de Premsa

La Candidatura d’Unitat Popular planteja la superació del discurs polític i social dominant que vincula el tractament de la immigració a través únicament d’un model cultural d’integració i de polítiques de gestió de la diversitat cultural.



Per a la CUP el posicionament ideològic pel que fa a la immigració es fonamenta en les premisses següents: 

a) Pel que fa a les causes de la immigració:

• La immigració és una realitat traumàtica. Ho és per a l’immigrant que abandona el seu país d’origen i ho és també per a la societat d’acollida que s’enfronta a una nova dimensió de la desigualtat, la precarietat i l’exclusió.



• El perquè de la immigració només s’explica per les desigualtats econòmiques a escala internacional i per les necessitats del capitalisme europeu. No és un procés unilateral de l’immigrant a la recerca d’expectatives, sinó una crida del mercat laboral europeu per abaratir costos.



• El nostre desenvolupament demogràfic, econòmic, cultural i polític ha incorporat la immigració com a factor estructural.

 

b) Pel que fa a les problemàtiques que se’n generen:

• La immigració arriba als nostres municipis en un escenari de precarietat social, nacional i democràtica, situació que condiciona no només la gestió del fenomen migratori, sinó a bona part de la societat receptora. Amb el fenomen migratori s’engrandeixen els elements de precarietat social, nacional i democràtica que caracteritzen la societat catalana.



• Els problemes que s’associen a la immigració són problemes de context (precarietat social, nacional i democràtica prèvia a la incorporació de la nova immigració) i en cap cas generats pel fenomen migratori: precarietat  en el parc d’habitatge i especulació immobiliària, accés insuficient a les prestacions i ajudes socials en escoles i barris concrets, estructura laboral segmentada i dual (importància de l’economia submergida), retrocés en l’ús social del català i possibilitat de conflicte entre comunitats, dèficits estructurals en la participació política i social dels ciutadans/es, tensions social dins les classes populars i descohesió.





Les tensions socio-econòmiques s’aguditzen i es redimensionen amb la incorporació de la immigració a la societat catalana, però en cap cas la immigració n’és la causa o motiu.

És evident que la immigració no fa aflorar només tensions socio-econòmiques, també apareixen problemes de relació cultural, però aquestes tenen data de caducitat i són problemes febles. Aquestes tensions culturals no generen racisme o xenofòbia ni conflictivitat social. Totes les tensions apuntades (socio-econòmiques) aguditzen la manca de cohesió social en les classes populars, que es tradueix en un fenomen ideològic que és el racisme.





Des de la CUP som conscients que la immigració no s’incorpora en una societat homogènia, sinó en les classes populars descohesionades. Per tant, la nostra actuació política s’ha de centrar en aquest espai de recepció. Les tensions socio-econòmiques principals es generen en aquest espai de recepció precari i descohesionat, la qual cosa propicia l’aparició del racisme com a element de conflicte.





Línies d’actuació

El municipi no només ha d’actuar en la recepció i acollida de la immigració i en la gestió de la diversitat cultural, sinó que s’ha d’implicar en la gestió de les tensions socio-econòmiques que pateixen les classes populars i, per tant, també la immigració.





La política municipal d’incorporació de la immigració només pot ser fructífera si els municipis obtenen competències per gestionar les tensions socio-econòmiques, i per tant, si es desenvolupa una política transversal de tractament de les desigualtats. La immigració necessita un tractament específic en allò que és propi de la immigració: recepció, acollida i gestió de la diversitat cultural. La transversalitat en el tractament de la immigració no significa que el municipi es doti d’una àrea d’immigració que ho inclogui tot, sinó que totes les àrees municipals han d’incorporar la variable “immigració” en el disseny de polítiques.





Des de la CUP proposem diferents línies d’actuació:

a) Habitatge

L’administració municipal ha d’assumir major capacitat d’intervenció en el mercat immobiliari local amb la promoció d’habitatge social de lloguer i la creació d’habitatge d’acolliment temporal.

L’Administració local ha d’assumir les funcions d’aval i mediació per a garantir l’accés les situacions d’abús o indefensió.

 



b) Prestacions socials

L’Administració local ha de garantir l’accés als recursos i prestacions socials oferint serveis propis d’acollida i informació.

Augment significatiu dels recursos socials destinats a fer front a les noves dimensions de l’exclusió social.

 



c) Treball

L’administració municipal ha d’articular mecanismes per a la denúncia de l’economia submergida.

Impuls de polítiques municipals d’inserció laboral i formació que permetin la creació d’itineraris laborals alternatius.

 



d) Educació

Implicació dels municipis en el repartiment de l’alumnat i els recursos educatius per impedir la consolidació de les diferències d’estatus entre les escoles.

Afavorir les actuacions de les AMPA per esdevenir agents educatius i d’integració en l’àmbit escolar.

Definir projectes de treball en xarxa que incloguin l’escola, el temps de lleure, espais de participació comunitària i d’educació d’adults.

L’administració local s’ha de corresponsabilitzar de les necessitats d’educació especial creixents a les escoles.

 



e) Participació política

Innovació en els òrgans de participació política per facilitar la participació de la immigració en la vida política local.

Iniciar campanyes municipals per a exigir a l’Estat espanyol el dret a vot dels immigrants.