El sopar de participació tanca el cicle de sopars temàtics de la coalició. L’ex-regidora de drets civils de Barcelona i membre d’Els Verds, Roser Veciana, coartífex del debat més encès del cicle.

 

El millor dels sopars temàtics. Aquesta frase pot resumir el que es va viure el passat dimecres 16 a La Troca si ens hem d’atenir a la quantitat  d’intervencions hagudes. L’expectació que generava la ponent no va decebre ningú i l’estela de la seva exposició fou seguida pel més intens dels debats que s’han viscut durant aquest cicle.
 

Una de les primeres idees que va expressar Veciana fou que no existeix una democràcia real en el sentit estricte del terme atès que la població no té el poder efectiu. Així mateix deplorava l’ús de termes com “participació ciutadana” o “democràcia participativa” atesa la instrumentalització que en fa la classe política. Segons la companya, el que cal és una participació ciutadana d’arrel popular, fidel a la voluntat de la gent. Tres elements n’han de garantir el bon funcionament: -la voluntat de consensuar, que implica la disposició a fer concessions, -el respecte entre les persones que debaten, on no es qüestionen les persones sinó les idees que expressen, i –la possibilitat efectiva d’aplicar allò que es consensua. L’ex-regidora remarcà que, si bé les assemblees són manipulables, amb el consens hi guanya tothom.



Seguidament la companya d’Els Verds parlà sobre la seva experiència com a regidora destacant els projectes que es van dur a terme, destacant-ne l’horitzontalitat (això és, els projectes responien i es desenvolupaven a partir dels col·lectius implicats). Al mateix temps lamentà l’ús partidista que fa l’Ajuntament de Barcelona de les associacions i dels consells de participació ciutadana, instruments emprats només per justificar les seves polítiques i donar aparença de democràcia.



Un cop acabada l’exposició tingueren lloc els torns de paraula. La necessitat d’obrir vies d’autoorganització als col·lectius fou una de les principals funcions que s’entén que ha de tenir la coalició de les CUP + Els Verds. Segons en Pepe, el número 2 de la coalició, els resultats de les decisions preses per l’assemblea han de ser vinculants. Al mateix temps apareixien opinions en el sentit que convé crear estructures de base popular que rellevin les actuals, en mans de la minoria que controla el poder.



 

Veciana apuntà que els Ajuntaments dediquen molts esforços a neutralitzar les organitzacions populars. La funció d’”escletxa dels moviments socials” fou una de les prioritats que, s’entengué, ha d’assumir la coalició. Al mateix temps, el feed-back entre bases i regidors s’entengué primordial.



Un altre dels elements destacats fou el foment de la participació entre la gent més jove. Hi hagué un gran acord en que potenciar l’autoorganització entre el jovent –i, de fet, entra tota la població- és un bon mètode en tant que fomenta la responsabilitat i la confiança.



El regidor d’Els Verds a Les Franqueses, en Ferran Gontan, insistí en que cal anar als plens, cal exigir als polítics que assumeixin les demandes del poble. La discrepància entre la necessitat o no de seguir els canals institucionals donà peu a un intens debat amb el qual va concloure el darrer dels sopars temàtics de les CUP + Els Verds, part de l’èxit dels quals respon a l’art de la cuinera Alícia Sánchez.