Quin va ser el posicionament de la CUP de cara a les eleccions espanyoles de diumenge passat?

La CUP va decidir prendre la postura de l'abstenció activa.
Nosaltres cridem a la participació política, que la gent formi part del
teixit social i polític. No ens volem homologar a postulats de la
indiferència o de dir que votar no serveix de res, no és el sentit de
la nostra abstenció. Simplement, creiem que s'ha demostrat que la
teoria de les forces que defensen que anar a Madrid des de Catalunya
pot servir per marcar unes pautes o conductes que facin que Catalunya
vagi millor no ha acabat funcionant. A més a més, entenem que acaba
justificant determinades posicions i que els partits tradicionals els
hi vagi bé, però no és el nostre terreny de joc.

Vols dir que la CUP no participa en les eleccions espanyoles perquè són espanyoles?

A banda de dir que aquestes eleccions no són les nostres, sinó
les espanyoles, hi ha la constatació que les forces que es diuen
sobiranistes no han tingut la capacitat per demostrar que anar a Madrid
serveixi per forçar millores substancials pel país. Dins de la CUP, hi
ha hagut el debat de si s'havia de votar blanc o nul per un tema de
comptabilitzar la força, però s'ha entès que no teníem ni recursos ni
possibilitats per fer-ho amb totes les garanties necessàries. Ara bé,
des de la CUP nacional s'ha comprès també que cada CUP local,
territorial etc, com les de Girona es podien afegir a les dinàmiques
locals de moviments socials, com per exemple el vot nul contra la MAT.

Creus que la vostra estratègia i els resultats d'Esquerra poden provocar que Madrid pensi que l'independentisme va de baixa?

Crec que Madrid entén perfectament quina és la situació tant
quan van maldades com quan la situació és més tranquilla. En tot cas no
ens ha de preocupar la lectura que en faci Madrid, a mi em preocupa la
lectura que fa la ciutadania catalana de la situació política actual.
S'hauria d'entendre que l'actuació d'Esquerra a Madrid el que ha
provocat és desactivar el seu electorat independentista del 2004 i
activar un altre independentisme més radical, més contundent i que està
cansat dels encaixos amb Espanya. A les anteriors eleccions es venia
d'un cansament del PP i les seves formes de fer, repressió en molts
àmbits i Esquerra va capitalitzar un vot que, de la mateixa manera que
el va capitalitzar, ara l'ha descapitalitzat justament perquè tot i
evitar-se un altre govern espanyol del PP, promoure polítiques de
memòria històrica, la llei de la dependència,....però en matèria
nacional no s'ha avançat. Probablement només s'ha aconseguit més
desengany, més desencantament d'una gent que es va creure que feia un
vot independentista i ha acabat veient que feia un vot útil en algunes
coses, però en matèria nacional res. El que ens ha de preocupar no és
Madrid sinó què fem amb els nostres vots i què fem després.

Què explica l'aparició de grups d'esquerres i independentistes fora d'Esquerra?

A curt termini va lligat amb aquest desencís del que
parlàvem. Ara bé, la CUP i altres espais de l'esquerra independentista
no lligats a processos electorals que també creixen, no es poden
entendre sense un llarg recorregut pel passat. Es porten molts anys de
militància a l'esquerra independentista i molts anys d'esforç
d'organitzar-se a les universitats, de muntar casals, de muntar
ateneus, de participar en els correllengües, etc. La CUP no neix del no
res, sinó d'un capital social que s'ha estat forjant al llarg dels
anys. Per tant, la CUP no recull el descontentament electoral
d'Esquerra o d'Iniciativa, la CUP és una força independentista
contundent i radical que s'ha anat forjant durant els anys, a través
d'unes idees contundents tant en clau nacional, però també social.

Parlem clar. Quines diferències teniu amb Esquerra?

Les diferències s'expliquen a través del programa marc que té
la CUP així com amb els programes locals que la CUP té a cada municipi
amb unes diferències evidents. A la diferència programàtica, s'hi
afegeix el tema de les formes. Nosaltres apostem per una organització
que té la seva essència en la base i que, per tant, no té una direcció
política que condicioni el que les bases decideixin. I entenem que
aquesta ha de ser no una forma de naixement sinó de continuïtat i
consolidació. No creiem en els partits polítics que tenen un cos
professionalitzat que, cada vegada, s'allunyen més del dia a dia. I
justament el creixement el volem fer a poc a poc i amb garanties, per
tal de no esdevenir un partit polític tradicional amb direccions
polítiques que executen i no consulten.

Les formes són una part important per la CUP, doncs?

Crec que la gràcia de la CUP està en la forma d'entendre la
política i les connexions que té i ha de mantenir amb moviments, teixit
associatiu,....fer acostar la gent a la política i la millor manera és
fer-ho des d'una base municipalista i no des d'institucions que poden
quedar molt allunyades de la gent. Així doncs, diferències
programàtiques i diferències de concebre l'acció política.

Cap on va la CUP?

Penso que a la majoria de persones que estem a la CUP ens
agradaria pensar que el més aviat possible, la CUP esdevindrà un espai
polític referent per l'esquerra antcapitalista, socialista i
independentista i que per tant estem preparats per anar més enllà dels
municipis per ser una força que capitalitzi un percentatge important de
la població en tots els comicis. El que passa és que malgrat el
creixement que hi va haver a les últimes municipals, també hem
d'entendre que són uns números discrets si agafem el mapa dels Països
Catalans. Estem parlant d'uns 30 càrrecs electes i per tant, no ens ha
de fer por reconèixer que encara no estem preparats per fer el salt a
altres espais de la política perquè penso que si el projecte de la CUP
ha de continuar sent una garantia en la mesura de fer un altre tipus de
política no serà fent salts automàtics i grans, sinó passes
quantitativament i qualitativa fermes i segures.

Així, per on passen els vostres objectius?

Per tant, ara els objectius són recollir totes les inquietuds
que hi van havent al territori de gent, persones, grups que es
plantegen conèixer la CUP i veure quin espai podria ocupar la CUP al
seu poble, i el segon objectiu és revisar què fem al País Valencià, les
Illes Balears, Catalunya Nordi i la Franja d'Aragó perquè tenim molt
clar quin és el nostre mapa i que, ara mateix, la CUP encara és massa
principatina. I el tercer és crèixer sense pressa, en qualitat i en
quantitat, per tal de poder presentar-nos com a una garantia
d'alternativa nacional i social. No esdevenir més del mateix, ni
desencantar més la gent, un espai que fa falta que hi sigui.

Més enllà de la teoria, quina és la vostra posició envers les
problemàtiques de les infraestructures, la MAT, el 4art Cinturó,...?

La posició de la CUP en aquest tema, com en els altres que hi
puguin haver a nivell regional o nacional, neix del debat que hi hagi
als territoris: la MAT el que es digui a les comarques gironines, el
4art cinturó, el que diguin els vallesos. Tot i això, està clar que no
defensem un model de grans infraestructures, que no defensem un model
que defensi el vehicle privat, estem a favor del transport públic, però
també tenim clar que encara no tenim un model nostre pensat en clau de
tot el país. La CUP és el que és. És la suma de la feina forta i
valenta que estan fent a nivell municipal desenes de persones, però
que, de moment, vol posar les bases per donar garanties reals a nivell
municipal. Tot i això, com que som persones compromeses amb diverses
entitats, som sensibles al teixit reivindicatiu que hi ha arreu del
territori, amb les plataformes en defensa del territori, per exemple, i
per tant estem en contra la MAT, discutim el traçat del 4art cinturó,
discutíem al seu moment la necessitat de l'alta velocitat, i
reivindiquem el reforçament de les línies de rodalies, l'arribada del
tren a les comarques on no arriba.

Si critiqueu la via del referèndum del 2014 de Carod, quina és la via?

Si ens hem decidit a començar en clau municipal és per
demostrar que hi ha altres maneres de fer política, forçant processos
transparents, defensant la radicalitat democràtica, promovent que la
gent s'interessi per la política més propera, és perquè ja estem
definint un possible traçat per acosenguir alliberaments en
majúsucules. Decretar la independència o creure que podem esperar al
2014 per anar a votar en clau de dret a l'autodeterminació i que això,
per si sol, canviarà les coses no deixa de ser un maniobra en clau
mediàtica que dóna titulars i minuts als mitjans de comunicació, que
està bé des d'esquerra homologar-se a personatges com l'Ibarretxe, però
nosaltres no ens conformem amb això. Entenem que volem la independència
del país, però no ens deslliguem de l'altra identitat que ens mobilitza
que és el fet de ser persones d'esquerres, d'extrema esquerra,
d'anticapitalistes, socialistes. I, per tant, la construcció nacional
no es fa anant a votar un dia, sinó que es fa en el dia a dia, fent
sensible a les persones tot allò que els afecta, polititzant-les.

Una aposta prou particular i allunyada del que estem acostumats, no?