Ens espolien i ens diuen insolidaris... Aquesta darrera setmana s’han
publicat les esperades balances fiscals que mostren un estat que ho té
tot ben lligat. La distribució dels diners i on s’inverteixen és molt
significativa i no és causal que les tres autonomies més espoliades
siguin les que formem el conjunt dels Països Catalans.

Des de la CUP
creiem que aquesta casualitat no existeix ja que l'àmbit territorial
que més pateix l'espoli de l’estat i principals afectats som els Països
Catalans.

Les principals afectades d’aquest espoli som totes i tots, és a dir, les classes populars que ens veiem afectades per la manca de finançament de les administracions públiques. Som els que més paguem i menys rebem, un bon joc per mostrar la pluralitat d’un estat que ens necessita però nosaltres veiem clar que no volem ser-hi.

Les mancances que aquest dèficit ens proporciona abracen diversos àmbits des de recursos per a l’escola pública, la saturació sistema sanitari, les infraestructures, els serveis socials... L'estat espanyol el justifica com una quota de solidaritat entre les comunitats més riques en base a les desigualtats dels diferents territoris. En canvi, ningú es qüestiona les grans desigualtats territorials existents entre les diferents comarques dels Paisos Catalans, com per exemple: gran augment demogràfic, sistema de desenvolupament econòmic abocat al sector terciari i als serveis, dolentes comunicacions i pèssimes infraestructures ...

Des de la CUP defensem que la nostra solidaritat no ha d'anar dirigida cap a un dels estats que ens oprimeix i que ens nega els nostres drets com a poble lliure ja que si disposéssim dels nostres diners podríem ser solidaris de debò amb aquells països d'arreu del món que es troben amb situacions extremes. Si volem transformar la nostra societat per avançar cap a l’alliberament nacional i social necessitem disposar de tots els nostres recursos propis.