L'equip de govern de l'Ajuntament de Vic ara anuncia que ha decidit crear la figura del regidor de barri amb l'objectiu, segons expliquen, de “millorar la comunicació entre els ciutadans i l'administració”.

Des de la CUP hauríem d'interpretar com a positiva qualsevol mesura que vagi destinada a fer augmentar la participació i el pes de la ciutadania en la discussió i les decisions que afecten cada barri i el conjunt de la ciutat. No podria ser d'altra manera. Des de mesos abans, fins i tot, de decidir presentar-nos a les eleccions municipals, la CUP havia pres la decisió de treballar en base al precepte de la participació solidària dels vigatans i vigatanes en el marc de complicitat social més proper que són els barris.

No hauríem de lamentar, doncs, que l'Ajuntament anunciés la seva voluntat de posar-se a treballar en uns paràmetres semblants als que la CUP treballa des del seu naixement.

Per desgràcia, però, aquest tipus de propostes, a aquestes alçades de legislatura, ja no generen cap tipus de credibilitat.

L'equip de govern de l'Ajuntament de Vic, amb el seu alcalde al capdavant, estan, des de just l'endemà de les eleccions municipals, immersos en una permanent campanya publicitària messiànica, que utilitza aquests tipus de proposta d'”apropament als barris” com a esquer periodístic i com a excusa per pretendre, –dia sí, dia també– sortir als diaris en missió pastoral.

No és pas que vulguem ser patrimonialistes amb la nostra ideologia i la nostra manera de fer. És que estem convençuts que l'ajuntament no pensa en altra “proximitat” que no sigui la d'obrir unes oficines de reclamacions –“aquella paperera és plena”, “hi ha un fanal que no crema”– i no pas una mesura per coordinar la implicació dels veïns en les decisions que afecten el barri.

Des del bagatge elitista de l'equip de govern no es pot esperar cap apropament  als barris que no sigui exclusivament permetre que els besem l'anell a canvi d'uns copets a l'espatlla. No es pot pretendre establir complicitats amb la ciutadania cobrant d'ells uns sous que tripliquen o quintupliquen els de la majoria de vigatans.

Més aviat sembla que la voluntat de l'equip de govern sigui emboirar, amb un caire estrictament mediàtic, la feina que les persones de la CUP sempre hem fet –amb regidors o sense– i que seguirem fent. Amb una diferència: a la CUP no li cal immiscir-se en els barris perquè sempre n'hem format part. I cada dia amb més complicitats, tot s'ha de dir.

Per desgràcia aquesta proposta es redueix a una nova campanya publicitària que l'oficina de premsa de l'alcaldia s'empesca per omnipresentar-se contínuament amb un caràcter més de “vedette” que no pas d'alcalde.

Només cal recordar altres episodis lamentables de preteses accions socials com el Consell de la Ciutadania, que va deixar d'existir quan va deixar de ser notícia.

Oficina de Premsa de la