El Ple municipal de Mataró del 13 de març ha aprovat, amb l'abstenció de la CUP
i el vot favorable de la resta de grups municipals, el nou Reglament
d'ús dels equipaments cívics que depenen del departament de
Participació Ciutadana de l'Ajuntament de Mataró. En la presentació del
text del nou reglament el regidor de "Participació Ciutadana" sr. Carlos Fernández (PSC-PSOE) ha reconegut que hi ha hagut problemes en la seva redacció. "Em vaig equivocar en els calendaris", ha afrimat.

El regidor de la CUP, Xevi Safont-Tria, ha justificat l'abstenció del nostre grup municipal: 

El passat estiu la CUP va tenir coneixement que el regidor de
Participació pretenia aprovar per “via d’urgència” un Reglament per a
l’ús dels equipaments cívics dependents de la seva àrea.



Després de consultar a les entitats veïnals, principals usuàries de
molts d’aquests equipaments, vam constatar que se’ns pretenia colar un
reglament treballat d’esquenes al teixit associatiu de la nostra
ciutat.



La nostra primera intervenció en la comissió municipal creada per donar
curs a aquest Reglament va ser demanar que es retirés aquest document i
es partís de zero; començar de nou, d’una banda per l’embolic de
documents (versions) creat pel regidor de Participació i en segona
instància perquè la nostra incorporació representava un nou punt de
vista, una perspectiva diferent, de com cal gestionar el tema dels
equipaments públics municipals.



Tot i les reticències dels membres de l’equip de govern (PSC, ICV i ERC) i en menor mesura de CiU i PP, es va assumir la necessitat de revisar tot el document que se’ns volia fer empassar.



Des del novembre de 2007 fins al mes de febrer de 2008 s’han fet
algunes modificacions que suavitzen el caràcter restrictiu que es va
marcar en el primer document. Tot i així, des de la CUP mantenim les
observacions crítiques que ja varem fer en el seu dia i que resumim a
continuació.



Creiem que un equipament municipal ha de tenir la consideració de
servei públic, igual que una escola, una biblioteca o un hospital i ha
de ser, per tant, universal i gratuït.



En aquest sentit, l’excés de zel normatiu d’aquest Reglament obvia el
fet que l’Ajuntament també té unes obligacions en relació als
equipaments de la nostra ciutat. Consegüentment, de la mateixa manera
que es detallen amb pèls i senyals les obligacions de la ciutadania i
les entitats, també cal especificar quines són les obligacions que ha
de complir l’Ajuntament.



Òbviament, com qualsevol servei públic l’ús dels equipaments s’ha
d'ajustar a tot allò que determini la legislació vigent i s'ha de regir
per ella, especialment en tot el que pugui afectar als drets
fonamentals garantits en ordenaments legals de rang superior.



No té cap sentit, llavors, que l'Ajuntament pretengui anar més enllà de
la llei en la imposició de condicions i obligacions perquè, o bé la
legislació vigent ja les contempla i són per tant innecessàries, o bé
no les contempla i poden ser per tant il·legals (o no ajustades a dret,
per dir-ho d'una altra manera).



Demanem, per tant, que qualsevol ciutadà o col·lectiu ciutadà ha de
tenir dret inherent i inalienable a fer servir, sense més limitacions
que les que marqui la legislació vigent, qualsevol equipament públic,
amb el benentès que si en aquest ús incorregués en qualsevol
circumstància tipificada com a ilegal o delictiva li seria d'aplicació
la legislació ja vigent, sense necessitat de cap restricció, limitació
o prohibició municipal ulterior.



Quant als objectius, considerem que l’Ajuntament i les entitats poden
treballar per establir les necessitats concretes d'un barri i per tant,
consensuar objectius concrets d'actuació. Però això ha de ser un
resultat de la col·laboració entre ajuntament i entitats i mai una
condició per autoritzar l'ús d'un equipament.



Conclusions



Aquest Reglament només tracta d’una petita part dels equipaments
municipals, però no del conjunt ni dels criteris generals per fer-ne ús
o disposar-ne, amb la qual cosa es promou un regne de taifes i,
implícitament, els clientelismes. La resposta del regidor de
Participació a aquesta preocupació ha estat taxativa: “ara no toca
parlar d’això”.



Fa anys que es parla molt de la transversalitat i de la participació,
però estem on sempre: cada departament actua pel seu compte. Cal
preguntar-se: no són els casals de la gent gran equipaments municipals?
O la multitud d’espais cedits a diverses entitats que potser no depenen
de “Participació”… sinó de Joventut, Dona… o qualsevol altra regidoria?



En definitiva, calen uns criteris clars, equitatius i coneguts per que fa referència al conjunt dels equipaments públics.



La divisió que es fa del espais que depenen de “Participació” és poc
acurada. Es parla d’un Hotel Entitats (inexistent); de casals de
barris, quan només n’hi ha un (o potser pensen potenciar-los?). Es
parla dels Centres Cívics com d’un conjunt homogeni, quan potser
caldria separar l’oficina de descentralització administrativa de la
resta d’espais que, aquests sí, funcionen com a veritables hotels
d’entitats. Finalment, no entenem perquè es parla de centres socials
als espais cedits a entitats veïnals (potser per condicionar-ne l’ús?).




Tenim massa interrogants damunt de la taula i malgrat que aquesta
proposta de reglament exposa entre els seus objectius "regular l'ús
dels equipaments i fomentar la participació ciutadana"  temem que pugui
provocar, precisament, l’efecte contrari, controlar la participació i
limitar-ne l'ús



Demanen al Sr. Alcalde, al govern municipal i, especialment, al regidor
de Participació ciutadana, que prenguin en consideració les nostres
observacions; en qualsevol cas, i més tractant-se de l’aprovació
inicial d’aquest Reglament d’ús dels equipaments cívics, no ens hi
oposarem, però tampoc podem donar per bo un plantejament que està
viciat d’origen, perquè no contempla la totalitat dels equipaments
municipals. Per tant, el nostre vot és abstenció.