La CUP de Manresa va presentar, dins els terminis legals dues mocions al ple del
dilluns dia 18 de Febrer del 2008 a l’Ajuntament de Manresa, el darrer que Roger Torras realitzava les funcions de regidor..

Cap de les dues es va acceptar adduint un pacte oral que és vigent des
de fa més de 10 anys segons el qual en el ple en període pre-electoral
o electoral no es presenten mocions. Una sobre els símbols feixistes i una altra sobre la llei de partits. (llegiu el comunicat sencer)

Comunicat de premsa de la CUP referent a la no assistència al Ple del dia 18 de Febrer del 2008



La Cup va presentar, dins els terminis legals dues mocions al ple del dilluns dia 18 de Febrer del 2008 a l’Ajuntament de Manresa.

Cap de les dues es va acceptar adduint un pacte oral que és vigent des de fa més de 10 anys segons el qual en el ple en període pre-electoral o electoral no es presenten mocions.

Es tracta d’un acord de junta de portaveus de fa molts anys ratificat també el dia del Ple excepte, és clar, per la CUP.

No és una norma escrita al ROM o votada en un Ple, sinó que és un acord verbal en un òrgan que tradicionalment no fa actes.

A secretaria de l’Ajuntament, van assegurar que la CUP tenia tot el dret a presentar el que cregués convenient i mocions també.

La CUP va presentar el dia 14 de Febrer dues mocions per presentar:

∑ Una sobre els símbols franquistes a la ciutat. Féiem de mitjancers de l’Assemblea de Joves de Manresa que, inclosa en una campanya més global, hi havia la mesura de presentar una proposició al Ple per tal que es posés en pràctica l’acord de ple de fa uns anys de retirar tota la simbologia franquista.

∑ Una altra sobre la suspensió d’activitats dels partits EAE-ANB i EHAK-PCTB.

L’Alcalde, que és qui té potestat per incloure o no incloure mocions al Ple, va denegar ambdues mocions.

La primera és perfectament ajornable. Més enllà del fet poc defensable de no acceptar mocions en algun Ple, es tracta d’una moció que es pot tractar d’aquí a uns dies.

Però la segona no té gaire sentit parlar-ne després, ja que el fet és ara i són les pròximes eleccions les que seran les menys democràtiques de totes, després d’haver il·legalitzat “preventivament” (o sigui: sense que ningú hagi fet res que, segons la seva llei de partits, sigui sancionable). És durant aquest període electoral que cal reflexionar i posicionar-se si el lloc on vivim és plenament democràtic o no.

De fet a d’altres ajuntaments (com el de Vilanova i la Geltrú) s’ha votat una moció semblant fa molt poc. De fet, la de Manresa era una moció menys agosarada.

És per tot això que la CUP i el propi regidor Roger Torras vam decidir que aquest no ocupi la seva cadira al saló de sessions com a mesura de protesta.

La CUP no s’ha sentit plenament respectada com a grup polític i tampoc ha vist que, davant d’uns fets tan greus, tot hagi de seguir com si aquí no hagués passat res. Sí que ha passat: la democràcia està en joc i això no és qualsevol cosa.

Sembla com si els partits polítics representats a l’Ajuntament (excepte la CUP, és clar) s’hagin de tapar les vergonyes al moment que més interessa.

Dins de la reunió de Junta de Portaveus hi va haver arguments dels altres partits en la direcció de “aquest no és un tema que afecti Manresa”, “no hi ha raons objectives per trencar el pacte”, “avui no és el dia, parlem-ne en una altra junta de portaveus” o “la majoria dels que som aquí no veiem que sigui necessari canviar la tradició d’aquest pacte avui”.

És per això que és oportú avui més que mai llegir un poema molt escaient de Martin Niemöller:



Quan els nazis van agafar els comunistes,

jo vaig callar;

no era pas comunista.

Quan van tancar els socialdemòcrates,

jo vaig callar;

no era pas socialdemòcrata.

Quan van agafar els sindicalistes,

jo vaig callar;

no era pas sindicalista.

Quan van agafar els jueus,

jo vaig callar;

no era pas jueu.

quan em van agafar,

no hi havia ningú més

que pogués protestar.



A banda de tot això, el dia 18 de Febrer es donava la circumstància que és el darrer Ple com a regidor de l’Ajuntament de Manresa d’en Roger Torras. No es pot amagar certa decepció per no poder ocupar el lloc al saló de sessions en un dia tan assenyalat, però no ha tingut gaire alternatives.

És una decepció, però, que no deixa de ser una altra en una llista cada cop més llarga de les vivències que el regidor ha tingut en aquest curt període desenvolupant les funcions com a regidor.

La política municipal manresana és de perfil baix, és poruga i sense una línia clara. La CUP no diu pas que no es faci feina, però la feina que es fa no va en la direcció de canviar la ciutat, de reduir les diferències i de dignificar la política, tres elements importants per la CUP i pel regidor sortint.