Els pares de nen es van desplaçar a Vilafranca del Penedès l'any passat procedents de Santa Margarida i els Monjos i van fer els tràmits per escolaritzar el seu fill. Van triar diverses escoles i la comissió d'escolarització va assignar el nen a l'escola Sant Ramon de Penyafort, situada al centre urbà. En arribar a l'escola, la direcció de l'escola va comunicar als pares que al centre s'ensenyava religió i que el seu fill hauria d'assistir a aquestes classes. Els pares s'hi van negar i el director no va voler escolaritzar el nen. El 22 d'octubre la comissió d'escolarització va dictaminar que el nen havia de començar amb urgència el curs a l'escola concertada i ho va comunicar formalment a l'escola, però no en va fer cas. Posteriorment, l'inspector d'Educació dels serveis territorials de Barcelona II Comarques, Àngel Díez, va enviar el 4 de desembre una carta al director del centre en què el requeria perquè escolaritzés el nen «respectant l'opció de no cursar ensenyaments de religió expressada per la família». Finalment, en veure que continuava la negativa de l'escola, la Generalitat va canviar l'assignació de l'escola i va fer incorporar el nen, d'acord amb els pares, a l'escola publica Mas i Parera, al barri de l'Espirall.



L'Ajuntament reclama la gestió de les assignacions



La coordinadora de l'àrea de Serveis Centrals i regidora d'Educació de l'Ajuntament de Vilafranca, Lourdes Sánchez, va explicar ahir que l'Ajuntament ha demanat «explicacions» a la Generalitat sobre el cas i ha recordat que «la llei és clara en aquest sentit: no es pot obligar cap nen a estudiar religió i cal fer respectar aquest dret». La regidora ha recordat que el cas d'aquest nen no va passar en cap moment per la gestió de l'oficina municipal d'escolarització perquè l'assignació no és responsabilitat de l'Ajuntament. Sánchez va recordar ahir que l'Ajuntament ha demanat diverses vegades un canvi de la llei perquè els municipis puguin decidir les assignacions. El regidor de la CUP, Xavier Navarro, que és qui va demanar explicacions en el darrer ple sobre l'afer, va apuntar ahir que «les escoles han de tenir una funció social, i no pas la d'evangelitzar els nens». Durant el ple, en l'apartat de precs i preguntes, Navarro va fer èmfasi a voler esclarir per què el nen havia estat tants mesos sense ser escolaritzat.



La religió no és obligatòria



L'actual llei orgànica d'educació –la LOE–, de 2006, les disposicions addicionals del text i els acords signats entre la Santa Seu i l'Estat deixen clar que «l'ensenyament de la religió no tindrà caràcter obligatori per respecte a la llibertat de consciència» i que les autoritats acadèmiques han d'adoptar les mesures oportunes perquè el fet de rebre o no ensenyament religiós no comporti cap discriminació en l'activitat escolar. La Generalitat afegia en un decret del 27 de juny de 2006 que el fet que els nens no vulguin fer religió en cap cas ha de comportar l'aprenentatge de continguts associats al coneixement del fet religiós.