[capgros.cat ] El
Ple de l'Ajuntament d'ahir va rebutjar per àmplia majoria la proposta
que la CUP, mitjançant Xavier Safont-Tria, va presentar d'otorgar el
nom d'un carrer de Mataró a Lluís Maria Xirinacs, activista català i
ex-sacerdot d'idelogia independentista que va morir el passat 11
d'agost. Safont-Tria va repassar una petita biografia del polític,
entre el que va destacar les seves protestes no violentes, el seu paper
com a senador en la transició espanyola, la seva candidatura al premi
nobel de la pau (1975,1976 i 1977), la seva protesta activa per
reclamar la independència dels Països Catalans o el guardó del Premi
Canigó que l'any 2004 va donar-li la Universitat Catalana d'Estiu.

Les paraules de Xirinacs, en les que es va declarar "enemic
de l'Estat i amic d'Eta i Batasuna (11 de setembre de 2002)", i per les
quals va ser condemnat el març de 2004 l'Audiència Nacional a dos anys
de presó i quatre d'inhabilitació -Xirinacs va ser detingut amb 74 anys
el desembre de 2005 quan anava a renovar el seu DNI i, la mateixa tarda
que va ser empresonat a la Model de Barcelona, va ser alliberat per
motius humanitàris-, van ser l'argument principal del PP i també del
PSC a l'hora de rebutjar la proposta. Els populars, mitjançant el seu
regidor José Manuel López, van destacar el fet que la CUP es negués a
posar "el nom de Miguel Àngel Blanco a un carrer" i sí "a qui es
considerava amic dels botxins de Blanco".



Per la seva banda, Ramon Bassas va assegurar que el PSC votaria "en
contra de qui va dir unes paraules que són un delicte". "A Xirinacs no
el van empresonar per exercir l'objecció lingüistica quan el van
detenir, sinó que ho van fer per considerar-se amic de la banda
terrorista ETA", va continuar. Bassas va afegir que ETA era una amenaça
per tots els d'aquest consistori, tot i que va matisar que "alguns més
que altres". Això va indignar a Joan Mora, qui va reclamar a Bassas que
reconsiderés "les seves paraules".



Precisament CiU va presentar una proposta conjunta amb ERC en
considerar-lo un "pacifista exemplar". El regidor nacionalista Joaquim
Fernàndez va atribuir a "l'error d'en Xirinacs al expressar-se" les
polèmiques declaracions. La contraproposta es basava en que es tingués
en compte, simplement, el seu nom pel nomenclàtor, però en cap cas
retre-li un homenatge. Pau Mojedano, portaveu del PP, va mostrar-se
"sorprès" de que un partit "democràtic com és CiU pensi en posar el nom
d'un carrer a algú que va justificar els assassinats d'ETA". Per la
seva banda, Toni Guirao va demanar que es retiressin les propostes
perquè "el més importants són les idees, no les persones", i va
assegurar que el mateix Xirincas "s'abstindria en aquesta votació".




Safont-Tria va lamentar la "demagogia i la banalització" sobre les
paraules de Xirinacs, i va recordar que, com havia dit el pacifista
abans de declarar-se amic d'Eta i Batasuna: "Gandhi deia que el
no-violent no pot tractar amb neutralitat les parts d'un conflicte
violent: l'agressor és l'enemic, l'agredit és l'amic, tot i que aquest
sigui violent". Només ERC, com va anunciar Sergi Penedès, va recolzar
la proposta de la CUP, que va acabar tombada pel Ple.

• El Punt: La ciutat rebutja dedicar un carrer a Xirinacs

• capgros.cat: El ple rebutja posar el nom de Xirinacs a un carrer de Mataró