El
passat dissabte 16 de juny es va constituir el ple de l'ajuntament de
Berga. Els dos nous regidors de la CUP van assistir a aquest ple per a
iniciar una nova etapa de transformació de la ciutat. Els compromisos
de la CUP durant la campanya electoral i amb la pròpia ideologia es van
complir integrament en aquest ple.

Cap dels dos regidors va voler lluïr la banda vermella que identifica
els regidors. Aquesta banda és una herència del segle XVIII, i fou
implantada pel govern de Felip V, botxí de les llibertats catalanes.
Seguint la línia de rebuig a tota la simbologia imposada per l'estat
espanyol, el jurament dels dos regidors va ser per imperatiu legal,
fegint-hi també que "ens comprometem a servir el poble de Berga i a
treballar per l'alliberament nacional i social dels Països Catalans".

Pel que fa a les votacions per a investir alcalde, la CUP es va
mantenir fidel a allò promès en plena campanya electoral. En els
nostres compromisos, bustiats a totes les cases de la ciutat,
expressàvem clarament la nostra opció:



Si
som el partit més votat exigirem formar govern, ni que sigui en
minoria. Si no som el partit més votat no establirem cap pacte: el
partit més votat ha de governar. I un govern en minoria té tanta o més
validesa que un govern amb majoria absoluta. Més plens, més debat, en
definitiva, més democràcia, poden ser una forma de govern més vàlida
que l'actual. I des de la CUP, com hem demostrat, treballem fent
propostes i projectes, per tant, la nostra actuació serà constructiva.



Per tot plegat ens vam abstenir en la votació per a investir l'alcalde.
Per què no ens vam votar a nosaltres mateixos? Senzillament perquè
creiem que quan es vota una cosa s'ha de fer amb un sentit clar i mai
utilitzant aquest vot per a maniobres tàctiques. Per això, amb 2
regidors, fet que no ens donava cap tipus de capacitat de constituir un
equip de govern liderat per nosaltres, consideràvem deshonest votar el
nostre cap de llista com a candididat a alcalde quan sabíem que això
era perfectament impossible.



Per què ens vam abstenir? La normativa aplicada fins al moment a
l'ajuntament de Berga, la del vot secret, permetia votar en blanc.
Aquesta era la nostra primera opció. Però enguany, i per motius
diversos (entre els quals hi ha el fet que els regidors de la CUP
anunciessin que ensenyarien al públic assistent la papereta que
introduïrien al sobre), es va decidir que la votació fos pública i a
viva veu, opció que nosaltres considerem millor que no pas la votació
secreta. En la votació a viva veu no hi ha el vot en blanc, i la seva
equivalència a tots els efectes és abstenir-se.



Després de les votacions va venir el torn de les intervencions. Des de
feia molts anys, cap regidor que no fos l'alcalde no utilitzava el dret
a intervenir en el ple d'investidura. Aquesta vegada, i a petició de la
CUP, sí que hi va haver intervencions. Natxo Romero va remarcar, en un
discurs ben estructurat i amb el punt de solemnitat que l'ocasió
requeria, les posicions de la CUP respecte els punts del ple
d'investidura i el model de ciutat. El seu discurs el podeu descarregar
clicant aquí sota.

 

----------------------------------------------------------------------------------------------------------------

 

Discurs del regidor de la CUP Natxo Romero



Berguedans i berguedanes,



Apel·lar al poble és un recurs sovint molt utilitzat en política. Massa sovint es parla del poble en sentit abstracte, com un tot amb iguals interessos i iguals objectius. Nosaltres parlem per primer cop en el plenari d'aquest ajuntament, en nom d'un grup que es diu Candidatura d'Unitat Popular. És a dir, candidatura al servei de les classes populars. Nosaltres sabem, i diem ben alt, que la societat, la nostra societat, està formada per grups amb interessos contraposats. Això ha estat així i continuarà així almenys mentre duri l'actual sistema social. Per això ens presentem disposats a servir a la nostra classe i a la nostra Nació, contraposant la nostra actuació a la d'aquells que pretenen servir a la seva classe. Nosaltres hem estat, estem i estarem al servei de les classes populars de Berga. Per a nosaltres, aquests interessos contraposats es concreten en models de ciutat contraposats. La resta de grups del consistori, malauradament, tenen un concepte de ciutat coincident entre ells i allunyat del nostre:

Nosaltres volem que el gruix de l'habitatge deixi d'estar subjecte a les lleis del mercat, la resta de grups consideren que l'habitatge ha de continuar immers en aquestes lleis que hipotequen el nostre futur.

Nosaltres creiem que el múscul de la nova economia berguedana s'ha de basar en el cooperativisme, exponent d'una forma de societat més justa que l'actual. La resta de grups creuen que cal continuar amb l'actual sistema.

Nosaltres creiem que la cultura ha de ser lliure, crítica i irreverent amb el poder. La resta de grups creuen que, per anar bé, la cultura ha d'estar domesticada i ser políticament correcta.

Nosaltres creiem que en la gestió de l'espai públic, per damunt de l'administració, hi ha d'haver la societat. Els altres grups creuen que cal reforçar des de l'administració el control de l'espai públic.

Nosaltres creiem que tots els ciutadans i ciutadanes que vivim a Berga tenim els mateixos drets a dir i a votar, i no creiem en la legitimitat de l'estat espanyol per atorgar carnets d'identitat; la resta de grups acaten la legitimitat d'aquest estat que patim.

Nosaltres creiem que legalitat i justícia són conceptes molt sovint enfrontats, i quan es dóna aquest enfrontament nosaltres ens decantem per la justícia. En canvi, la resta de grups fan de la legalitat un déu incontestable i inapelable.

Algú potser dirà, ben legítimament, que ens equivoquem. Però és així com pensem i és amb el nostre pensament, clar i català, que ens hem presentat davant dels electors. I no estem disposats a traïr aquest pensament. També creiem que aquesta democràcia és totalment insuficient, i que el sistema partidista està corcat pel tacticisme i l'afany de poder pel poder. Nosaltres volem representar un altre vessant ètic de la política. Per això, quan vam presentar el nostre programa electoral vam presentar també la nostra política de pactes. No pactaríem amb ningú i respectaríem la força més votada. Una part del poble, repeteixo, una part del poble va parlar a les urnes, i el resultat, tot i que el considerem molt bo, no ens permet formar govern. Per aquest motiu també considerem una incongruència votar-nos a nosaltres mateixos quan sabem perfectament que les eleccions no ens han atorgat capacitat de govern. És per aquest motiu que el sentit del nostre vot ha estat abstenir-nos. Una abstenció perquè,

com hem exposat, no compartim el model de ciutat que presenten els altres grups i, per tant, no podem fer un programa de govern comú i corresponsable. Aquesta mateixa ètica, però, és la que ens porta a no perdre de vista que som aquí per a servir els interessos populars. I això és el que farem. Per tant, el nou equip de govern podrà comptar amb el nostre suport en aquelles accions que beneficïin les classes populars. Un suport que no volem només que sigui l'alçar la mà per votar un cop cada ple, sinó que volem arremangar-nos i treballar per tirar endavant els projectes compartits amb la resta de grups. Creiem que la responsabilitat que ens han atorgat els electors no es pot diluïr amb un simple vot des de la cadira del Saló de Plens.

Regidors i regidores, esperem que aquesta legislatura haguem de treballar de valent. Confrontarem en multitud d'ocasions les nostres idees, les contraposarem, ens apassionarem a les discussions. Altres vegades segur que ens reconfortarem treballant colze a colze. Però sempre treballant. És la nostra obligació fer-ho; una obligació a la qual, convé recordar-ho, vam optar-hi lliurement.

Ciutadans i ciutadanes,

La CUP és una candidatura al servei de les classes populars d'una nació ben concreta i delimitada: els Països Catalans. És també al servei d'aquesta nació que actuarem. Un servei que sovint serà de fets, fets i més fets, però que avui, i especialment en l'any en que estem, volem també que prengui un caràcter simbòlic. Enguany fa 300 anys que la nostra nació va veure aniquilades les seves llibertats pels exèrcits espanyols. La nostra ciutat, i cal assumir-ho, en aquell moment històric va estar al bàndol de l'enemic. Assumir la Història, però, no vol dir acceptar-la. Per això el nostre grup no llueix avui la banda atorgada per Felip V, botxí de les llibertats catalanes. És hora que al nostre ajuntament desapareguin els símbols d'aquells que no ens deixen decidir el nostre futur en llibertat. 300 anys després de la derrota és un bon moment per a fer aquesta feina. M'agradaria acabar el nostre discurs amb un desig per aquesta legislatura: que Berga esdevingui una ciutat viva i rebel dins uns Països Catalans caminant cap a la seva llibertat, i que aquest caminar bategui conjuntament amb la resta de pobles del món cap a aquest altre món que, a més de possible, ens és tan necessari.

Moltes gràcies.