Favier Martí i Lluch
[Article publicat al setmanari Directa
núm. 38 ]

 

Acabem d'encetar
un any ple de simbolisme, atès que es compleixen tres-cents anys
de l'ocupació militar de València i Lleida. Sens dubte,
aquesta data simbòlica esperonarà alguns sectors polítics
i cívics a organitzar campanyes de sensibilització nacional.
L'Esquerra Independentista, però, s'hauria de plantejar un objectiu
més a mitjà termini: els propers vuit anys han de servir
per posar els fonaments imprescindibles que permetin assolir la independència
en una fase posterior.

Per assolir aquest objectiu calen com a mínim
dos requisits. D'una banda, és necessari, a mesura avanci el
conflicte amb els Estats imperialistes ocupants, siguem més persones
les que anem sumant a les files del projecte polític de l'Esquerra
Independentista.

D'altra banda, resulta indispensable, però,
emplaçar amplis sectors de les classes populars favorables al
dret d'autodeterminació dels pobles, malgrat que no siguin independentistes
estrictament. D'aquesta manera sumarem més forces a la lluita
col·lectiva per emprendre el combat necessari. Per tant, és
ineludible estructurar, reforçar i organitzar un moviment per
l'Autodeterminació dels Països Catalans, tot recollint l'esperit
de l'11 i el 18 de febrer de 2006.

 

Tanmateix, no podem obviar que la lluita pel nostre
alliberament és global. O sigui, a partir de l'autoorganització
de les dones, dels i les treballadores, etc. hem d'avançar en
el sentit de soscavar les bases polítiques, ideològiques
i econòmiques del capitalisme, tot creant les bases per a construir
aquest futur més lliure.

Aquesta és una tasca de fons que a hores d'ara
passa per la construcció d'un moviment d'Unitat Popular, l'avançada
del qual està donant fruits en un seguit de viles i ciutats del
país. Perquè el proper mes de maig hi haurà diferents
candidatures que esdevindran localment el referent polític del
projecte de la Unitat Popular, és a dir, recolliran els anhels
dels sectors més conscients de les classes populars de transformar
la realitat.

Ara bé, l'objectiu fonamental dels propers
mesos no és tenir uns quants regidors més (encara que
tant de bo se superin les previsions), sinó augmentar la solidesa
política i organitzativa d'aquests embrions d'Unitat Popular
que són les CUP. Creiem que les diferents candidatures, tant
les que preveuen que obtindran representació com les que ja saben
que no n'obtindran, no haurien de perdre mai la perspectiva que l'important
és aconseguir que l'endemà de les eleccions les diferents
CUP estiguin millor organitzades i cohesionades políticament
i que nous sectors s'hi hagin afegit o apropat. O dit altrament, si
l'horitzó es fixa exclusivament en els resultats s'estarà
desviant el projecte cap a l'electoralisme estèril.

Dins aquesta perspectiva de reforçament organitzatiu
i polític, fóra bo que, tal com ha proposat Francesc Ribera
"Titot" ("Apadrina una CUP"), les i els militants
independentistes que viuen en municipis on no hi ha CUP col·laboressin
activament amb les que tinguin més a la vora. Manllevant l'expressió
de Titot, es pot dir que apadrinar una CUP en els propers mesos és
una bona manera de contribuir a vertebrar el moviment d'alliberament
global que volem construir.