De cara al proper Ple del 22 de febrer, des de la CUP de Terrassa hem
entrat una moció reclamant un estudi sobre la situació de l'habitatge a
la ciutat. Es tracta d'un emplaçament als partits presents al
Consistori per tal que s'aprovi la realització d'un estudi sobre els
habitatges buits i l'estatus d'aquests al respecte (antiguitat, si es
troben ocupats alguna part de l'any, estat dels edificis, etc). Amb
aquesta proposta pretenem que es facin públiques unes dades que gran
part dels i les terrassenques volen conèixer i que, de fet, considerem
que és una informació que l'Ajuntament té l'obligació de recollir i fer
pública.

Cal recordar que les dades més recents al respecte corresponen a l'any
2001 segons el que consta a l'Institut d'Estadística de Catalunya
(Idescat), on es xifren en 13.760 les llars vacants. Entenem, doncs,
que no estem fent una petició irrealitzable ni demanant amb aquesta
proposta res que sigui impossible, car o demagògic. Estem demanant
solament informació, en base a la qual creiem que es podria conduir un
debat públic al voltant de la qüestió de l'habitatge i les possibles
mesures a adoptar. Si més no, la nostra voluntat seria que es pogués
celebrar aquest debat.



La moció, alhora, va en el sentit de demanar el reconeixement del que
és un dels principals, per no dir el principal, problema o preocupació
dels i les terrassenques. Problema que, cal dir-ho, no es pot
solucionar solament actuant a nivell de municipi, però que en tot cas
és a nivell del nostre municipi per on cal començar. I cal recordar que
en l'àmbit de l'urbanisme és una de les àrees en que l'Ajuntament té
més competències.



Una altre aspecte a tenir en compte a l'hora de parlar d'habitatge és
la construcció desmesurada que s'està duent a terme al municipi, i que
la CUP vam criticar al darrer Ple. Aquesta construcció està desfigurant
la fesonomia del municipi i creiem que s'utilitza, sota el discurs de
la suposada construcció d'habitatge públic, per a afavorir determinats
sectors financers i constructors que per profit propi utilitzen la
construcció per a extreure grans guanys inversors.

En aquest sentit, en resposta al Sr Aran, volem dir que respecte al que
va afirmar en el darrer Ple en resposta a la moció de la CUP la
construcció d'habitatges protegits a Terrassa no supera el 30%, un
percentatge certament elevat si es considera en relació a d'altres
municipis catalans, però que amaga el fet que darrera aquesta xifra més
del 70% dels habitatges que es construeixen són per al benefici
d'immobiliàries i constructores. Però és que a més, també cal tenir en
compte que d'”habitatge social” (més barat que el de protecció oficial,
per a persones amb molt escassos recursos) se'n construeix a Terrassa
ben poc, alhora que els de “protecció oficial” tenen uns preus que
freguen els preus de mercat.



Mentrestant, aquests dies es celebra el judici als 32 inculpats arran
del desallotjament de la casa ocupada 'Kork III'. Una casa que va estar
abandonada durant vint anys i que des que es va desallotjar a la força
el 1999 no és res més que un solar buit i desaprofitat. En aquesta
societat certament les diferències de tracte són ben diferents segons
si es tracta d'inversors que destrueixen l'entorn natural i especulen
en benefici propi, o es tracta de gent jove que no té recursos per a
emancipar-se comprant o llogant una casa.

[email protected]

www.terrassa.cup.cat