La propaganda del Govern menteix, perquè en el referèndum del 18 de juny no votem  res de nou; simplement es tracta d’una reforma de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya. És a dir: tindrem més del mateix i l’Espanya de les Autonomies seguirà inalterable, amb l’agreujant que continuarem subjectes a les limitacions imposades per la Constitució espanyola de 1978.


Més enllà dels símbols, el més greu és que seguim sense sobirania
fiscal, amb la qual cosa els nostres diners continuaran a mans dels
governs d’Espanya. Per tant, les administracions catalanes no podran
desenvolupar polítiques autònomes de cohesió i benestar social.

 

L’Estatut
consagra la fórmula de la negociació pressupostària del “peix al cove”,
que fa que els catalans siguem vistos com a antipàtics, insolidaris i
pidolaires. Paradoxalment, hi ha 1.500.000 de catalans que viuen dins
el tram més baix de la renda, que no es beneficien dels nostres
impostos i que continuen depenent de la caritat de Madrid.

 

Mentre
els catalans siguem tractats com a infants als quals cal reformar, com
si fóssim incapaços de prendre decisions i ser responsables del nostre
propi destí, no hi haurà  justícia social.

 

Per sort, hi ha una
generació de joves catalans que no ens resignem al seny poruc ni a una
vida de reformatori (eufemisme de presó). Per això, votarem no a
l’Estatut, perquè la dignitat no té preu i perquè el futur ja no passa
per Espanya; el futur és l’Autodeterminació.